Biografia

Elies Bonet Monné

GUITARRER

Vaig néixer a Barcelona, el 1977. Em vaig formar en Disseny Industrial a l’Escola EINA; i en guitarra clàssica i flamenca al Conservatori del Liceu.

 

He sigut vàries vegades Campió del Món de Trial en bicicleta (Trialsin, Biketrial, Bici-trial).

 

L’any 2000 vaig co-fundar Lacreativa.com (estudi de disseny). El 2009 vaig deixar el departament de disseny industrial per a dedicar-me professionalment a la construcció de guitarres.

Tot va començar el dia en què vaig haver de resoldre els problemes d’afinació que tenia la guitarra amb què estava estudiant. La sort em va dur fins al taller dels germans Yagüe. En Raül, el menor dels dos germans, va acceptar estudiar el meu problema, el va resoldre i em va tornar una guitarra molt millor. Alguna cosa va passar entre nosaltres ja que les visites al seu taller van convertir-se en un fet habitual, i vam anar forjant la nostra amistat. Un dia, vaig decidir-me a encarregar-li una guitarra nova. La seva resposta va ser que no, que si volia una guitarra, me la podia fer jo mateix al seu taller, que ell me n’ensenyaria. Un cop digerit l’impacte de la seva resposta, no vaig trigar ni una dècima de segon a llançar-m’hi de cap. El primer encenall tret amb un formó va ser el verí definitiu per a desobrir aquesta passió. I així va ser com en Raül va obrir-me tot el seu univers de fustes i em va contagiar la seva passió per fer guitarres. Em va convertir en el seu deixeble, mentre que ell es va proclamar el meu mestre, però per sobre de tot, vam ser molt bons amics.

Durant sis anys vaig visitar sovint el taller dels Yagüe. Allà, envoltat d’encenalls de mil fustes diferents, vaig poder conèixer persones que han esdevingut molt importants per a la meva vida com a guitarrer. Com en Juan Antonio Reyes Torres, un altre constructor de guitarres excel·lent, de bondat infinita, qui també em va obrir les portes del seu taller, i com en Raül, també va voler compartir amb mi tot el seu coneixement com a luthier. Un altre mestre, un altre amic. Així doncs, sentint el recolzament d’ambdós mestres, va arribar el dia en què vaig tenir l’impuls de muntar el meu taller propi. Era el març del 2009.

 

Em sento realment molt afortunat per haver pogut conèixer aquests dos grandíssims constructors de guitarres. Per damunt del seu meravellós domini d’aquest ofici, aprecio realment la seva qualitat humana, la seva amabilitat. Els estic profundament agraït per haver-me obert les portes dels seus tallers i, sobretot, les de les seves llars.

 

Moltíssimes gràcies, Raül. Moltíssimes gràcies, Juan.